Diumenge que ve, dia 13 d’Agost, és sant Ponç!

Per cert, tant i tant relacionat amb les meves primeres vivències… dooooncs entre que literàries; entre que fonètiques i de “disappointment” o dispersió de dades que fan tant (i tant, també) recessàries aquestes “rectes de regressió” a una síntesi-reflexió per a la que acostumem, uns més i altres menys a esforçar-nos-hi per tal de fer sintètics (sempre que sintètic vulgui dir: tant profitós, com fins i tot poc reciclable) de manera que “es pugui barrejar” amb el que es va devenint i mai ja a n’aquestes alçades de la nostra vida (i cultura (catalana)) mi, deia, postulant.

Podria ara copiar-vos i enganxar un d’aquests meus relats (molt més gràfics q’ara, uns anys enrere) que més cap enquí vaig anomenar “la broma dels cognoms”. Val a dir que en aquest sentit qui encetà l’observació va ésser un detall comentat per la meva mare quan estava bé i encara a voltes ens explicava el que s’escoltava per la ràdio, que segurament la va fer perdre tant i tant de valor cognitiu, i no entrarem ara en detalls que ja som prous i forces els que no l’escoltem mai si xerren (a la ràdio).

Va dir que parlaven… va dir la meva mare, que parlaven a la ràdio de “La Caixa”. Gran mal. També va dir la meva mare que xerraven d’una mena de redistribució, entre que salarial; entre que de jerarquia dins aquesta gran empresa i que es proposaven l’un a l’altre que “els ponts sempre han anat per sobre els rius”. Un altre gran mal des de els aqüeductes romans, però, simplifiquem: El detall que a la meva mare li fera un tanta gràcia que recordés de comentar i que ens entenguéssim, amb ella, tant de qualsevol manera que per dinar teníem poca estona i tothom volia enllestir per mirar de fer la migdiada fins a l’hora dels esports a la TV, i tot i que no eren de les millors temporades del Barça, però és ben cert que ja havia guanyat la Copa d’Europa a Wembley (Iª, any 1992) em fa fer pensar i el que és més important, imaginar que allà on hagués poguit anar ella a apendre, o durant el tornar a néixer en ple franquisme i després de una gran foscor, hagués entès, ella que els cognom “tenen una correlació del forces” (segons el que ens dibuixen els seus noms) Per exemple lo dels ponts i els rius.

També podria ser que algú hagués telefonat des de la feina a casa a mig dematí per veure què hi havia per dinar i hagués comentat alguna d’aquelles coses tant viscerals que només els … alguns curtits hem après a desdenyar de les nostres preocupacions (burgeses! potser) a l’hora de continuar treballant i que fos ja anunciada la nit anterior mentre els treballadors d’aquella casa on es veia TV3 i s’escoltava Catalunya Ràdio, més que res perquè tal i com la meva cosina ensenyava els seus vells tiets a jugar a La Canasta i de tant en tant els colava també jugades màgiques com la Canasta Bruta Oculta, que no és permesa, precisament per a estar ben informada de tot lo que no s’ha de fer, ella que havia nascut amb ràdio quatre, els entabanés fins a la mort i més… i més…

Doncs el cognom “ponts” que en realitat prové d’aquest senyor de qui en celebraran el sant que per mi és diumenge XIXè de Durant l’any té diverses escriptures com son Ponç, Pons, Ponce i suposo que el mateix Ponts. No va ser fins que vaig tenir un professor d’hIstòria Econòmica i mundial i que vaig veure, i poder connectar, el que jo feia, força anys més tard, diguem a mig camí, entre lo de La Caixa i ara el que jo estudiava a la Universitat, i el que mai haguera pogut impresionar mon pare, com era un llibre de la Hª del Club Tennis Vic que havia escrit aquest mateix professor i “historiador”.

Un altre dia, per aquells volts del mig camí que us deia, jo mateix vaig poder sentir al capvespre i per la mateixa Catalunya Ràdio a l’estiu que ” …a Menorca, qui no té es llinatge Ponç, és que no és ningú“. I em va cardar gràcia. Però no va ser fins que psicòticament o potser de manera alliberadora, em vaig posar a explicar-ho teclejant a l’ordinador i a “el Sujeto Elíptico” que m’explicarien al Edifici Josep Carner del carrer Aribau, que no vaig aconseguir de proposar la següent frase:

“Si a Menorca qui no té es llinatge Pos, és que no és ningú: Vol dir que n’hi ha molts, i per tant o hi ha molts desnivells o els rius són molt caudalosos” i fins i tot vaig poder dir després de sí haver-hi estat mai a Mallorca, que “no com a Mallorca on més aviat hi ha torres eòliques per treure aigua, del subsòl”.

Sempre m’ha preocupat -i distret-, la illa de Menorca. Perquè havia estat sota domini anglès i tal, com havia pogut llegir a col·legi, i més tard perquè era allà on fabricaven l’Absenta, un licor que tenia més de narcòtic que d’alcohòlic.

Encara i mal que em pesi a hores d’ara, i sobretot des que vaig tenir un malhumorat doctor i “metge psiquiatre” que se’n va arribar a dir de Pons i des de llavors que la ballo amb 125mg (tres punxades cada catorze dies) amb les enfermeres i els pallassos de altres metges que li fan de comparsa (com el Giménez-Salinas), hi vaig donar encara un altre quart de volta a lo dels Pons, proposant que fossi perquè havien parit sota d’un pont que els deien Ponts (o Campanà, com en aquella pel·lícula del Jean Renó on se’l veu força alt), i, encara mirant d’arreglar-ho, que tot son interpretacions vaig proposar que el marit i els fills grans de Can Pons eren pescadors, que coneixien les corrents marines i fluvials i anaven a pescar els peixets que havien passat deixant-se anar per sota dels determinats ponts de manera que en transformar la matèria del part (restes i bosses marsupials) poguessin així retornar les forces a les mares paridores, que abans no hi havia ni Redoxon ni Epiretal.

Fins i tot em proposava el meu propi cognom, que segons una casa de Manresa, on ara m’estic, volia dir Salvans= Fill del Bosc ( d’aquí lo de Pons= Fill de cap allà al pont) de manera que tant bonament com soc capaç d’oferir el meu treball, doncs entre que a la societat, entre que… a La Caixa també i entre que a la santíssima memòria dels avantpassats d’aquell esmerçat pel que li convé, metge Dr Pons de psiquiatria, i com es pot observar tant comprensiu amb… diré “la dejadez” -ara que també en tinc una per explicar de Fiscals, però serà un altre dia- doncs això, que al gimnàs no hi va el doctor Pon(s) però és prou malèvol per condemnar a mort a qui se’n foti de que la seva mare el parís a ell i per extensió a tantes i tantes generacions de Pon(s) a llà tan a prop de la cada més cop minsa aigua i peixets. Que a tothom li carda gràcia el que li carda gràcia i de l’ase dels cops se n’han vessat, com bosses marsupials de Pon(s) que em la SS. paguen els estudis del Doctor psiquiatre, rius de tinta. Tot diu molt sobre la possibilitat d’alliberament mental que em gosi jo posar a oferir, i de franc! a n’aquesta vostra terra del Salnitre.

Resultat d'imatges de Els ponç van per sobre els rius Imatges

Ara estic tant cansat que vaig a fumar per ofegar-me una mica i veure si em trec la tonteria aquesta a la que la SS dels Pon(s) que son més que naltros, ens convida a raó de 350€ per tres indiccions, cada catorze dies. Consulti-ho al regió set

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s