2017. Diumenge de la XIVª setmana.

Recordo ara abans de començar aquest post que el mossèn, mossèn J.M Agustí a la Parròquia de Crist Reï, va dir a quarts de nou que havíem de contemplar l’Exangeli d’aquesta setmana com ho fa Jesús. És a dir, comfortant-nos de que els qui treballen durament (que diu “el nou rector de La Seu” mossèn Jean Hakolimana al seu comentari en el Full Diocesà) que traduït a l’espanyol seria “Veniu a mi els que esteu cansats i afeixugats, perquè jo us faré reposar“. Doncs comfortar-nos deia que aquests qui ho fan, ho entenen.

Fins i tot, ho entenen més bé que tots aquells que suposades eminències socials i de més triomfada econòmica a la vida (la seva) els fa tard o d’hora caure en els despropòsits i perills del poder, el diner i el plaer; tant i tant comunament reinants en totes les bill-boards i rànkings de diferents coses per fer, precisament a la vida.

Val a dir que parlo de perills del diner, el plaer i el poder, perquè fins i tot el més pintat i en aquest cas  )és de suposar que ) culturitzat, com Manuel de Pedrolo diu en el seu llibre “Mecanoscrit del segon orígen“, segurament, en l’edició de que jo gaudeixo, una mica antiga i potser abans d’una revisió final, com era el cas de l’obra de Goytisolo que hem estat compartint amb la Joanna i que si bé l’obra referida ara, “En los reinos taifas” era de 1.963 es trobava en l’edició de què gaudíem, a l’any 1.999.

Així doncs (que ho ignoro) suposaré una revisió en el sentit que tot seguit us diré de de Pedrolo eixugant el mullader que suposen apreciacions del caire enamoradís i encisador de presentar una visita destructiva d’éssers, en principi d’un altre planeta (o época) que faci encomiable la possibilitat entre que de gaudir dels vaixells dels altres, per més que aprenguem a reparar-los i mantenir-los a punt (i més encara si això es produeix, aquest coneixement i domini de la tècnica, només amb la incorrupta lectura de un llibre de mecànica.

ës doncs el plantejament de Alba, com la marededdéu a qui està dedicada la Basílica de la Seu, i, és una imatge seva de la marededéu de l’Alba qui presideix la nau principal, i prou moderna perquè em sembla que va ser al 92 que la van cremar una colla de “gamberros”; i l’ALba del llibre que acabarà com diu de Pedrolo “prenyada” poc després; doncs poc després d’apreciar que si no s’haguera produit la fi del Món, no hauria estat mai a Capri, perquè segurament el seu enamorat hauria estat un assalariat tota la vida. I se suposa que malgrat, bé, segurament ha estat una nena de només tres o quatre anys més que el jove futurible fabricaire o assalariat qui segurament li ha ensenyat a llegir tant i tant bé un llibre de mecànica que fins i tot se n’en surti amb un tractor i un vaixell… i potser precisament per tractar-se d’aquesta mena de vehicles; ,que ja m’agradaria veure-hi un mecànic professional amb un TDI-, doncs ara no ens posem tots a elucubrar sobre una sèrie de consideracions (que diria Mn Josep Capdevila… que encara diu missa a Juncadella) de resultat “vaig a ésser una bona persona per veure si ve Jesús o un seu arcàngel amb una nau i mata tot el món ipodré anar a Capri i encara que només es tinguin uns gens aprensius setze o dotze anys.

Així doncs entendre que qui s’ha guanyat el pa amb el suor del seu front ñes mereixedor del descans diari  “al regazo” de Jesús i la Pau, no ens ha de fer perdre el Nord i fer-ho… ni entre que només per a descansar-hi, i gairebé cada dia -en aquest regazo-, ni per fer-ho només perquè no tenim alternativa a gaudir d’un pa suant. “Ora et labora” (Prega i treballa) deien els monjos franciscans.

Cal doncs un esforç, no tant de ésser un bon administrador, com crec recordar ja m’hi he pronunciat algun cop… i no fa gaire… i en aquest mateix espai, com d’eludir la competició amb un altre equip d’un planeta )dic ja un planeta perquè els països semblen abastables en poques hores, i, per tant, si merem als ulls de Jesús no fórem germans en competir; com de recerca de fonaments no tant , i precisament tant “teològics” del nostre tarannà diari.

Per exemple, no ésser digne, ni del pa, ni de servir-lo a la Seva Presència faria dels químics o dels alquimistes, com molts teòrics hi imputen… teòrics de la Història i la seva seriositat; en faria una mena d’arquers, als ulls de Michael Crichton, i tot un seguit de despropòsits i ridiculeses que lluny d’espantar i fer desagoserar en el tracte amb el medi(la Hª) potser molt menos postulatiu que no pas ilusori i de jovial suposició. Ho dic perquè ja comentàvem que Ismael va ser un gran arquer, coneixem la foça em sembla que va ser Hércules qui va aconseguir tensar l’arc (i pensem-hi si mantenim l’arc tensat nit i dia deixarà de tenir tota la força) i en crichton ens parlava de revolució bèl·lica a mitjans de l’edat mitjana, precisament, en unes consideracions aplaudides i acceptades comunament per una bona part dels compradors dels seus llibres quan ens deixem endur, tontament, per una sèrie d’apreciacions que ens encolomen amb la televisió de que “no estem capacitats per entendre-ho però ens poden fer un dibuix”, com si no valgués de res la feina del, en aquest cas mitjancer, entre Déu i els homes que fora el  metafòric delineant, que de tot se’n fa ofici i a tots pertany el que és comú… una mica com el “genoma” del que per cert, desque no hi ha Clinton per fer declaracions precisament para la Historia, que no se’n parla (del genoma).

És d’aquesta manera que us vull presentar l’Evangeli de diumenge passat i dia 9 de Juliol:

Evangeli Mt 11,25-30
Sóc benèvol i humil de cor
En aquell temps, Jesús digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment, ningú no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.
Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera».
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s