2018. VIª setmana que inclou el Dimecres de Cendra… Setmana del Dge. 11-Feb al Diss. 17-II-2.018… comença la Quaresma!

Bé, de fet ara com ara ja ha començat a tot el Món Mundial, la quaresma… fins i tot a les antípodes!

Anem però a pams i comencem per lo que ve seguit en el temps que sinó no trobarem “mai més” res. Així l’Evangeli del passat Diumenge dia onze i festivitat els altres anys de la Mare de Déu de Lourdes (de França!) vam llegir el següent evangeli:

Lectura primera Lv 13,1-2.45-46
Els leprosos han de viure sols, fora del campament
Lectura del llibre del Levític
El Senyor digué a Moisès i a Aharon: «Si algú té a la pell una inflor, crostes o erupcions que facin témer el mal de la lepra, serà portat al sacerdot Aharon o a un dels seus fills sacerdots. Els qui pateixen del mal de la lepra han d’anar escabellats, amb els vestits esquinçats, tapats fins a la boca, i han de cridar: “Impur, impur!” Mentre el mal persisteixi són impurs, i han de viure sols, fora del campament».
Salm responsorial 31,1-2.5.11 (R.: cf. 7)
Feliç el qui ha estat absolt de la falta
i ha vist sepultat el seu pecat.
Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte la culpa,
i dintre seu ja no manté l’engany.
R. En vós he trobat el meu recer,
vós em guardeu del perill.
M’he decidit a reconèixer la falta,
no us he amagat més el meu pecat.
Tan bon punt m’ho he proposat, Senyor,
m’heu perdonat la culpa comesa. R.
Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor;
homes rectes, aclameu-lo. R.
Lectura segona 1C 10,31-11,1
Seguiu el meu exemple, tal com jo segueixo el de Crist
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, quan mengeu o begueu, o feu alguna altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu. No sigueu mai ocasió d’escàndol, ni per als jueus, ni per als grecs, ni per a l’Església de Déu, tal com ho faig jo, que en tot procuro d’adaptar-me a tots, i no busco allò que em convé a mi, sinó allò que convé als altres, perquè se salvin. Seguiu el meu exemple, tal com jo segueixo el de Crist.
Al·leluia Lc 7,16
Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,
Déu ha visitat el seu poble.
Evangeli Mc 1,40-45
La lepra desaparegué i quedà pur
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, es presentà a Jesús un leprós, s’agenollà i li digué, suplicant-lo: «Si voleu, em podeu purificar». Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué: «Sí que ho vull: queda pur». A l’instant la lepra desaparegué i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després de recomanar-li seriosament de no dir-ho a ningú, sinó d’anar a fer-se examinar pel sacerdot, oferir per la seva purificació el que Moisès havia ordenat i certificar que ja era pur. Però ell, així que se n’anà, començà de proclamar-ho davant la gent i de fer-ho conèixer pertot arreu, tant, que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles i havia de quedar-se a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.

 

Així doncs tenim que als temps de Moisès i la fugida de Egipte i lo del mar roig i la caiguda de les aigües sobre el fang que trepitjaven els pesats “carros de combate” de l’exèrcit del Faraó, i moooolts anys abans de la il·luminació sobre Erwin Rommel, el “zorro” o Guineu del Desert per les seves estrategemes com la División Panzer: “Afrika Korps” amb una sèrie de tancs, i carros de combat, també com els de les tropes del faraó, que en aquest volt els va permetre de desprendre’s de fuselatge sobrant i molt pesant que els feien mot lleugers als carros i així “flotaven a la sorra” que vèiem gràficament (i tant!) en les imatges del París Dakkar fins que el van traslladar a sud-Amèrica a més deles “cinco tumbas hacia El Cairo” que parla de la preparació de la guerra i com en l’Avantmatx del dissabte, enterrant dipòsits d’aprovisionament en llocs del mateix egipte, determinats, tot just simulant (abans de l’inici de la guerra, és clar) expedicions arqueològiques i que fins i tot es podia permetre el luxe d’Ensenyar als seus “rivals” sense que trobessin els anunciats per Rommel mateix en aquell sublim… gairebé homèric… acte de presentació, perquè els enclavaments es trobaven… bàsicament en la necessitat d’un plànol (i no un GPS) amb unes creuetes per a l’astrolabi i la brúixola on els dipòsits estaven tant ingeniosament distribuits com ell mateix se’n vana-glória.va… va caure mort de l’espant quan li van fotocopiar els encalvaments amb un paper vegetal (de calca semitransparent) i que un espia va escoltar, en “alto alemán” (que és una llengua) que aquests punts d’aprovisionament i vitualles que en condicions normals trigaven tant a arribar per “repostar” al desert i que arribant’hi permetien de continuar avançant fins a fer fora d’Egipte els britànics, i que de moment li anaven donant tants resultats estaven ubicats (secretament fins llavors) en els punts que es corresponien a les lletres de delimitació del nom del país EGYPT. Tot un infograma.

Resultat d'imatges
Una División Panzer

 

Resultat d'imatges de Africa Korps
Peons d’ulls blaus deixant preparat el pas d’un carro conduït per un egýpci.

Doncs bé ara no sé perquè ho deia, però ja en temps de moisès existia Aahron i la descendència dels sacerdots (i fills d’Aahron també va durar fins a temps de Jesús de Natzaret… com podem llegir aquí dalt s’havien de personar els leprosos.

 

 

Anuncis

2018. Vª Setmana de Durant l’Any

Llegim, llegim:

Resultat d'imatges de Images of Book of JobLectura primera Jb 7,1-4.6-7
Estic neguitós del vespre a la matinada
Lectura del llibre de Job
Job digué als seus amics: «L’home, a la terra, no està sotmès a servitud? No passa la vida com un jornaler? Com un esclau es deleix per asseure’s a l’ombra, espera l’hora de cobrar com el treballador. Però a mi m’ha tocat per herència passar mesos en va, la paga que em donen són les nits en blanc. Així que em fico al llit ja penso: Quan serà de dia perquè em pugui llevar? I estic neguitós del vespre a la matinada. Els meus dies han corregut més que una llançadora, ja s’acaben, ja no hi queda fil. Recordeu que la meva vida no és sinó un respir: els meus ulls no tornaran a veure la felicitat».
Salm responsorial 146,1-2.3-4.5-6 (R.: cf. 3a)
Lloeu el Senyor, dóna bo de cantar!
Lloeu el nostre Déu, que és agradós de lloar-lo!
El Senyor reconstrueix Jerusalem
i aplega els dispersats d’Israel.
R. Lloeu el Senyor, que conforta els cors desfets.
O bé:
Al·leluia.
Conforta els cors desfets
i embena les ferides.
Té comptat el nombre dels estels,
els crida cadascun pel seu nom. R.
És gran el Senyor, i és molt poderós,
és infinita la seva saviesa.
El Senyor sosté els desvalguts
i abat els injustos fins a terra. R.
Lectura segona 1C 9,16-19.22-23
Pobre de mi, que no anunciés l’Evangeli
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, jo no puc gloriar-me d’anunciar l’evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi que no ho fes! Si jo m’ho hagués buscat podria esperar-ne una recompensa, però no havent-ho buscat, per a mi és un encàrrec que he rebut de Déu. Per quin motiu puc esperar una recompensa? Doncs que jo, quan treballo per difondre l’evangeli, no el converteixi en cosa costosa, sinó que renunciï al dret que em dóna el meu servei. Jo sóc lliure: no era esclau de ningú, però m’he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. Per guanyar els febles, m’he fet feble com ells. M’he fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui. Tractant-se de l’evangeli, estic disposat a fer tot el que calgui per poder-hi tenir part.
Al·leluia Mt 8,17
Ell portava les nostres malalties
i s’havia carregat els nostres dolors.
Evangeli Mc 1,29-39
Jesús va curar molts malalts de diverses malalties
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula.
Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.
De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant». Ell els digué: «Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió». I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.

Jesús, explica Marc al capítol 1, està captant els primers deixebles i coincideix que a casa de Simó-Pere i Andreu, que eren germans, la sogra de Simó es posà malalta i jesús la va guarir. Començarà ara un periple per tota Galilea… tot just abans del camí de Emaús, esclar! (i sinó, igualment… ¡Oli en un Llum!)

2018.Diumenge 28-Gener, quarta setmana de durant l’any.

Ës molt pràctic i molt més ràpid i lleuger d’encetar una exposició amb un diàleg que ha de servir per crear una espècie d’estat d’ànim, una nebulosa… una atmosfera que redireccioni exposicions (també) anteriors en les que s’acut a algú de dir en referència coses que circumstàncies no endògenes (és a dir exògenes) trasbalsen tenaçment el conferenciant. Per exemple així:

-A veure! Josep! qui és que no sap qui era Sócrates?

-No, no… ara ho sap tothom. No ho sabien els meus pares a l’any 84 (Avui que és la Presentació del Senyor dia també de Jacques o era Georges Simenon, belga, pare de “L’home que es mirava passar els trens). Doncs al 1.984, quan, Espanya, va guanyar la medalla de plata en bàsket a les olimpíades de Los Ángeles. Amb en Corbalán.

-Sí! Aaaaixò-et-deien! En corbalán en Romay, el Primera Línea i l’Eddie Murphy.

-Precisament. Segueixo: Als meus pares, que també com el meu germà Xavier eren alcoholics i havien begut a n’aquella seva edat de -cinquanta i tants  anys- molt de vi (sobretot per compensar la gana que el tenir fills els produïa), els hi vaig haver d’explicar jo qui era: Un filòsof. Tanta era la tonteria, que ni tant sols ara sé si el meu pare havia vist la pel·lícula italiana… lenta… de’n Rosellini, Roberto; i el meu pare, que a casa seva eren de La Seu d’Urgell em va “oscuntaritzar” en un espai que duia a la imbecilitat de pensar-se, a n’aquella edat meva de catorze-divuit anys, prou intel·ligent (intel·ligent amb tota la pesca (i inv€rsió)) per copçar-ne, amb la meva… si més no peculiar sensibilitat envers els progèneres que haurien fet de mí: una mena de estrella (en Romay el Primera Línea i la Concha Velasco per lo de “mamá, quiero ser artista” hehehe) de contrastada solvència… tal va ésser el propòsit que em va agafar fins i tot de treballador seu i feia artesanía en perfiles laminados de hierro, material St-37/8

-Sí però el teu pare ja és mort!

-Hehe… Sííí! però encara en podem parlar, tal i com en Joan Manuel Serrat podia quan tenia vint anys “creure en Déu”, de manera que jo no vaig saber mai més, amb l’ajut de la gent i companys “de #camp visual” fins que ara que m’estava a la UOC, estudiant Humanitats i el Món Clàssic dels grecs… i la democràcia de Cleístenes a Atenes i tantes altres coses… Però per exemple, sabíes que es diu que anava sempre descalç i que tenia els peus  plens de panellons (per exemple i dir algo)…

-Sí era com Don Erre que Erre, (en Paco Martínez Soria) una peli dels 60 Però això dels 60 només ho suposo)… de manera que es posava a xerrar en qualsevol lloc i moment amb qualsevol persona que es trobés… Tot i la seva autoritat!

-I feia tard, i entorpecía el tráfico i perdia el nét per la ciutat

-Aaaaixò! i a Sócrates el van fer suicidar-se amb cicuta i ho va acceptar… va anar a judici amb els Mestres de la Llei… Sííí! i no va ser fins a Jesús de Natzaret que es va arreglar:

-Sííí! tot i que Sócrates, com el sant Felip Neri que hi havia hagut a Vic… encara enraonava amb el Dit.

Com en Joan Petit:

Resultat d'imatges de Elsuicidio de Sócrates   Resultat d'imatges de Elsuicidio de Sócrates

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,21-28)
A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu.» Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d’aquest home.» Llavors l’esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot mana els esperits malignes, i l’obeeixen.» I aviat la seva anomenada s’estengué per tota la regió de Galilea.

2018. Tercera Setmana… i… desde dimecres 17 de Gener, dia de santa Beatriu, setmana també de la pregària per la unitat de les confessions cristianes.

Ja està tot dit! Era santa Beatriu el Dimecres que s’iniciava enguany la setmana de dicada a la pregària per la unitat dels cristians i que el mossèn ens recordava les diferents religions, a banda de la catòlica que aplega el cristianisme i els seguidors de Jesús doncs.

No és comú de barrejar dades que en principi es manifesten “de mal confessar” precisament i en determinats llocs del Món, i no tan llunyans com sí segurament importantment influents determinen l’anonimat a l’hora concreta de manifestar-se amb una sèrie de conviccons o sense i el ser apartats de la comunitat fins i tot titllats de bojos, estafadors o insensibles.

És ben cert que donat el cas que ocupa aquest post, fóra bo de plantejar-se fins a quin punt no seria una confessió que una altre amb més càrrega de certesa històrica… com ara fugint d’estudi, manifestar fins a quin punt no s’ha aprofitat un determinat moment/error de la comunitat així com un cert caire revolucionari a una mena d’estil de … m’agradaria, a qui us escriu, ser prou… entre que apte i capaç, per coneixedor del món comunicatiu i de la premsa i diaris que tant amoïnen als que no es confessen creïents (en jesús) i que serien el Target Audience d’aquest missatge enfrascat (a manera del message in a bottle) tant recòs (per recorregut o “recuyente” que seria recurrente) en el món, també, de la lírica i les epístoles reveldores i atemporals que tant sovintment penso, ens ha són torpedejades al nostre enteniment, si no fossi perquè la majoria dels que les llegeixen no ho fan públicament… potser per ¿coherència?

Deixem-nos estar de bajenades i de solsticis d’hivern. Al que mirava de referir-me era que la personalitat que se’ns ha mostrat des de ens beligerants com són els nacionals i educatius que serien els de la Nació Española ens han mostrat Martín Lutero lluny de un il·luminat, un interessat en ser famós i protagonista  del seu temps a manera de confessionari (al més pur estil de Wiki-leaks (volia dir abans quan lo de ésser capaç qui us parla i per tant més coneixedor de la premsa i els no creïents)) de les indulgències que es pagaven per l’alliberament de les ànimes i que, parlem clar, determinats assoliments del capitalisme, com la mà invisible que molts anys més tard de lo dels prestamistes i financers centre-europeus veurà Adam Smith a “la fàbrica d’agulles” i explicarà al seu, també molt recòs llibre: “The Wealth of the Nations” o el que una altra partidària nacionalitat educativa ens n’ha volgut mostrar del llibre en anglès que us dic i que jo no he tingut mai el plaer de llegir ni de fullejar… com sí em sembla de tenir-ne un exemplar a les meves mans (al més pur estil de mon pare) i que faria de precisament el que en diuen educació (sempre des del respecte que la descruelització i destòpicficació de la vida) ens donaria com a coneixement del cas (molt més exhaustiu).

Aquest altre assoliment, respectruós amb el medi, hauria d’aportar a tothom i no només a una sèrie de persones que, per cofoïes, grassonetes i “de buen ver”, la vida atorga una sensibilitat que precisament, -si fossi exhaustiva, en aquest cas vull dir estesa a absolutament tothom (els qui coneixen a Crist i els qui no); i, així, segurament hauria de ésser pretesa per els responsables de la seva instauració global; faria dels afers locals eines de control social molt menys encara vàlides per a finalitats pretèrites en el temps (llegim desfassades en determinades societats modernes) i llunyanes de modes i modismes que comunament ens afecten i fan… entre que divergir o dubtar de les nostres (meves) pròpies capacitats.

En aquest sentit ser fill de déu… ser el seu fill em tranquilitza de determinats encimballament que només la cruel descruelització a l’etapa de creixement ha fet de tot això traumàtic en determinats, molts més suposo dels que mai estarien a les onze del dematí disposats a admetre-ho, afectats.

Així que deixem-nos estar de tot una mica i anem a les Lectures i l’Evangeli d’aquest diumenge que no inclouen el llibre de Samuel i que són , en uns tres anys, reiteratives… ¿perillosament?

Lectura primera Jn 3,1-5.10
Els ninivites es convertiren i s’apartaren del mal camíNineveh
Lectura de la profecia de Jonàs
El Senyor va fer sentir a Jonàs la seva paraula i li digué: «Vés a Nínive, la gran capital, i proclama-hi el que jo et diré». Jonàs se n’anà a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. Nínive era una ciutat grandiosa. Per recórrer-la tota calia fer tres dies de camí. Jonàs començà a fer una jornada de camí dintre la ciutat i cridava: «D’aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda». La gent de Nínive cregué en Déu: proclamaren un dejuni i, des dels més poderosos fins als més humils, es vestiren de sac negre. Déu veié que de fet es convertien i s’apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure sobre d’ells la desgràcia amb què els havia amenaçat.
Salm responsorial 24,4bc-5ab.6-7b.8-9 (R.: 4b)
Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,
que aprengui els vostres camins.
Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,
perquè vós sou el Déu que em salveu.
R. Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes.
Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat
i de l’amor que heu guardat des de sempre.
Compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant. R.
El Senyor, bondadós i recte,
ensenya el bon camí als pecadors.
Encamina els humils per sendes de justícia,
els ensenya el seu camí. R.
Lectura segona 1C 7,29-31
Aquest món que veiem passa aviat
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Vull dir, germans, que no podem deixar perdre l’oportunitat present. Des d’ara, els qui tenen muller han de viure com si no en tinguessin, els qui ploren, com si res no els fes plorar, els qui estan contents, com si res no els alegrés, els qui compren, com si no tinguessin res, i els qui treuen profit d’aquest món, com si no en traguessin cap, perquè aquest món que veiem amb els ulls passa aviat.
Al·leluia Mc 1,15
El Regne de Déu és a prop.
Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli.
Evangeli Mc 1,14-20
Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova».
Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes». Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell.
Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes. Els cridà immediatament, i ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca, i se n’anaren amb Jesús.

Setmana Segona… més ben dit: avui dia 21, sant Fructuós, fa vuit dies del Diumenge Segon (de Durant l’Any) i dia 14/Gener’18

I, és que vaig tard! senyors! Encara no me n’he ensortit dels cafès amb llet del dia tretze, dissabte, i dia de la meva prova/examen de l’assignatura Món Classic Primer.

Cert! -com gairebé tot el que miro de instalar-vos aquí, que encara no he deixat ni un dia des de llavors -i ja en duia uns quants de vol- de prendre Nescafé i llet ja des de les quatre del dematí,i a vegades fins i tot abans d’anar a dormir, per el mer vici de prendre’s alguna cosa que no sigui, -també-, coca-cola.

Encara tinc mig pot dela sobredita substància i men queden doncs unes dotze quinze tasses que hauran de fer l’aterratge, si no és que m’ho proposo abans…. bé proposar-s’ho i fer-ho! de deixar de prendre (Nescafé) tot just llevat i quan encara no sé ni quin dia érem, que porto el calendari controlat, –vegilat fóra millor dir-, i no pas vivint al dia, tot i que entre una cosa i l’altre, hagi fins i tot anat a treballar o a possar-me, a voltes fins i tot dignament gaudint de la oportunitat de servir el Senyor, a missa, gairebé cada dia.

Entre unes jornades, les de per exemple l’últim descans del producte i les que ara em vaig mentalitzant d’assolir (deixant de prendre-la), és ben cert que hi ha hagut moments, com sempre per altra part, moments per recordar (potser no fins al punt de dir que “recordar tota una vida(els moments)” però també per mirar de oblidar.

és això el que em balla pel cap des de fa ara tot just una setmana… la farà aquesta matinada, quan vaig sortir impresionat de l’últim acte visual que el mossèn es va dignar a oferir-nos en manera de: ho he entès avui: Érem a diumenge! quan és doncs diumenge? (per ell, pel mossèn)

És del tot cert, i aquí, si m’estigués veient (el mossèn) hauria de coincidir amb mi: hi ha moltes maneres de celebrar que és diumenge. Una d’elles és acostar-se al Crist i a manersa de sacrifici, que li és (a Ell, el Crist) tant pertinent, oblidar-se de les nostres personals penúries des de per exemple oblidant-nos de posar-se com deu ésser comú cada diumenge en la majoria de feligresos “a la cua dels qui tenen coses per demanar al Senyor”… fins i tot posant-nos més discretament a la “cua dels qui tenen coses per agraïr-Li” no atabalant el mossèn que també faria bé de no mostrar les seves entre que desgràcies quan no té diners i munta el show com quan ha de com avui ja… però això ja us ho comentaré més endavant, (al pròxim post), posar a excusar el seu comportament, titllable de egoísta i capdavanter de tota una religiositat de velletes que no demanen gaire i ha de mostrar-se, doncs “entre poc i massa” o mundà o preocupat per lo desmundanament que fa veure acostuma a dur les seves reverències i ofici envers “El de Dalt” segons… anava a dir “li roti”.

És per tot això, que entre que no el sentim perquè no té veu, entre que parla fluixet per a no gastar-se ni ell ni el vi que es va fotre el dia abans i entre que li agafa un atac de tos a la vella que hi ha al capdavant que li olora les entranyes en les seves explicacions tant superflues, com ordinàries i fetes a desgana i gens reveladorament… sinó més aviat com si ens estigués dient allò que algú -que només faltaria que cobrés més que ell, (que el mossèn)- ens estigués desviant d’aprendre durant tota la setmana i delegant responsabilitats per la seva “hostes vingueren que de casa ens tragueren” i recordem, una vegada més que hostis-hostibus és l’enemic i no el port d’Òstia, d’on suposadament venia el gra de Egipte, i no hostes “els huéspedes” faran de la meva persona, una altra vegada, com sempre des de ja ben petitet i quen la meva mare em va rentar el cap amb un sabó que em va fer tornar els cabells de color vermell, com a David, el protagonista de les revelacions del Primer Llibre de Samuel ens trobem llegint aquesta setmana (entre setmana!) faci, deia, de la meva persona, entre que avariciós de protagonisme en dignar-me a mirar de servir el Senyor fent, avui fint i tot totes dues lectures, entre que cada dia de cada dia fent les de Samuel; mirant de fer-li veure a n’aquell home que essent tant poca cosa ha passat tres cops la malària i “si jo… me n’he sortit” només li falta preparar-se una dosi doble, com el meu pare el diumenge que es va morir amb el calmant que li van oferir (que sigui doble!http://noucanjosep.blogspot.com.es/2008/08/que-sigui-doble_27.html) i no és per dubtar de la… al contrari que essent poca cosa i per exemple pesar pocs kilograms de carn a l’hora de mesurar i percentuar la dosi de sang de crist que haurien de… mitjanament! repartir-se… i si no que foti el que vulgui però que no faci tant teatre! ni s’expliqui tant i que faci entre el que ha vingut a fer i entre el que li -a ell sí- paguen per fer i es deixi estar de mundanàsies (coses mundanes) i de fora de una residència o convent hagin de interessar a les velletes tant com els seus cafès que es pugui o no prendre amb l’almoïna, entre que els seus estils de cansament, perquè no sigui mai diumenge.

Que serà motiu, això del ser diumenge de debat en el sínode de capellans en un grup de WhatsApp concret però no gens menys interessant que, per aquelles vellets, el resultat del partit de l’Espanyol el dissabte abans (de l’acte homilíic)

 

Lectura primera 1S 3,3b-10.19
Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta
Lectura del primer llibre de Samuel
En aquell temps Samuel, que encara era un noi, dormia en el santuari del Senyor, on hi havia l’arca de Déu. El Senyor el cridà, i Samuel respongué: «Aquí em teniu». Corregué cap a Elí i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu». Elí replicà: «No t’he cridat pas. Vés-te’n a dormir». I el noi se n’anà a dormir.
El Senyor el tornà a cridar, i Samuel s’aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu». Elí replicà: «Fill meu, no t’he cridat pas. Torna-te’n a dormir».
Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, la paraula del Senyor encara no se li havia revelat.
Per tercera vegada el Senyor cridà Samuel, i ell s’aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu». Llavors Elí comprengué que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel: «Vés a dormir i, si et torna a cridar, digues-li: “Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta”».
El Senyor es presentà i el cridà com les altres vegades: «Samuel, Samuel». Ell li respongué: «Parleu, que el vostre servent us escolta».
Samuel es va fer gran. El Senyor l’afavoria sempre i no deixà de complir mai cap de les seves profecies.
Salm responsorial 39,2.4ab.7.8-9.10 (R.: 8a i 9a)
Tenia posada l’esperança en el Senyor
i ell, inclinant-se cap a mi,
ha inspirat als meus llavis un càntic nou,
un himne de lloança al nostre Déu.
R. Aquí em teniu: «Déu meu, vull fer la vostra voluntat».
Però vós no voleu oblacions ni sacrificis,
i m’heu parlat a cau d’orella;
no exigiu l’holocaust ni l’expiació. R.
Per això us dic: «Aquí em teniu:
Com està escrit de mi en el llibre,
Déu meu, vull fer la vostra voluntat,
guardo la vostra llei al fons del cor». R.
Anuncio amb goig la salvació
davant del poble en dia de gran festa.
no puc deixar d’anunciar-la;
ho sabeu prou, Senyor. R.
Lectura segona 1C 6,13b-15a.17-20
Els vostres cossos són membres de Crist
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, el cos no és per a fornicar, sinó per al Senyor, i el Senyor, per al cos. I Déu, que ressuscità el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder. No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist? El qui s’uneix al Senyor forma amb ell un sol esperit. Fugiu de la fornicació. Els altres pecats que l’home comet són exteriors als seu cos, però el fornicador peca contra el seu propi cos. No sabeu que els vostres cossos són el santuari de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que resideix en vosaltres? No sabeu que no sou vostres? Déu us ha adquirit a un preu molt alt: glorifiqueu-lo en el vostre cos.
Al·leluia Jo 1,41.17b
Hem trobat el Messies.
La gràcia i la veritat ens ha vingut per ell.
Evangeli Jo 1,35-42
Veieren on s’allotjava Jesús i es quedaren amb ell
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l’anyell de Déu». Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què voleu?». Ells li digueren: «Rabí», que vol dir ‘mestre’, «on us allotgeu?». Jesús els respon: «Veniu i ho veureu». Ells hi anaren, veieren on s’allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda.
Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué: «Hem trobat el Messies», que vol dir ‘l’Ungit’. I l’acompanyà on era Jesús. Jesús se’l mirà i li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra».

Diumenge 7 Epifania del Baptisme del senyor (al Jordà… amb sant Joan B., el colom i la Veu: “ets el meu fill, en tu m’he complagut”

A partir de demà, torna a ser la semana primera, com de la primera de l’any… entre Cap d’Any i Reïs) ara del Libro III (litúrgia de les Hores). Dissabte continuu tenint examen.

Diumenge després del dia 6 de gener

BAPTISME DEL SENYOR / Cicle B

Festa


Lectura primera Is 55,1-11
Veniu a l’aigua. Escolteu bé i us saciareu de vida
Lectura del llibre del profeta Isaïes
Això diu el Senyor: «Oh tots els assedegats, veniu a l’aigua, veniu els qui no teniu diners, compreu i mengeu, compreu llet i vi sense diners, sense pagar res. Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta, i malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan? Escolteu bé, i tastareu cosa bona, i us delectareu assaborint el bo i millor. Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna, els favors irrevocables promesos a David. Vaig fer-lo testimoni davant els pobles, sobirà i legislador de nacions. Cridaràs una nació que tu no coneixies, i aquesta nació, sense conèixer-te, vindrà corrents, buscant el Senyor, el teu Déu, el Sant d’Israel, que t’ha honorat.
Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar, invoqueu-lo ara que és a prop. Que els injustos abandonin els seus camins, i els homes malèfics, els seus propòsits; que es converteixin al Senyor i s’apiadarà d’ells, que tornin al nostre Déu, tan generós a perdonar. Perquè els meus pensaments no són els vostres, i els vostres camins no són els meus, diu l’oracle del Senyor. Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra.
Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar, fins que dóna el gra per a la sembra i el pa per a menjar, així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà infecunda, sense haver fet el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat».

Salm responsorial Is 12,2.3-4bcd.5-6 (R.: 3)
El Senyor és el Déu que em salva,
confio, no m’espanto.
D’ell em ve la força i el triomf,
és ell qui m’ha salvat.

R. Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua
de les fonts de salvació.

Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua
de les fonts de salvació.
Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.
Recordeu que el seu nom és Excels. R.

Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses.
Que ho publiquin per tota la terra.
Poble de Sió, aclama’l ple de goig,
perquè el Sant d’Israel
és gran a la teva ciutat. R.

Lectura segona 1Jo 5,1-9
L’Esperit, l’aigua i la sang
Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d’ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l’aigua i per la sang; no per l’aigua solament, sinó per l’aigua i per la sang, i l’Esperit en dóna testimoni, ja que l’Esperit és la veritat. Perquè són tres els qui donen testimoni: l’Esperit, l’aigua i la sang, i tots tres concorden. El testimoniatge dels homes, tot i que nosaltres l’acceptem, no es pot comparar amb el de Déu. Doncs bé, el testimoni que donen aquests tres és el de Déu a favor del seu Fill.

Al·leluia Cf. Jo 1,29
Joan veié Jesús que venia i digué:
Mireu l’anyell de Déu,
que pren damunt seu el pecat del món.

Evangeli Mc 1,7-11
Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Joan predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant». Per aquells dies Jesús vingué des de Natzaret de Galilea, i Joan el batejà en el Jordà. A l’instant, quan sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut».

6 de gener… festa de Precepte! (reïs)

Dissabte tretze tinc un examen… ja miraré d’explicar-vos lo del cotxe teledirigit (amb algun dibuix) hua!hua!

Dia 6 de gener

EPIFANIA DEL SENYOR

Solemnitat

Lectura primera Is 60,1-6
Sobre teu, Jerusalem, clareja com l’alba la glòria del Senyor
Lectura del llibre d’Isaïes
Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al teu entorn: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar i porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots vénen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor.
Salm responsorial 71,1-2.7-8.10-11.12-13 (R.: 11)
Déu meu, doneu al rei el vostre dret,
doneu al príncep la vostra rectitud.
Que governi amb justícia el vostre poble,
que sigui recte amb els humils.
R. Tots els pobles, Senyor, us faran homenatge.
Que el benestar floreixi als seus dies,
i mesos i anys abundi la pau.
Que domini des d’un mar a l’altre,
des del Gran Riu fins a l’extrem del país. R.
Li portaran obsequis les illes
i els reis de Tarsís;
els reis d’Aràbia i de Sabà
li oferiran presents.
Li faran homenatge tots els reis,
se li sotmetran tots els pobles. R.
Salvarà els pobres que reclamen,
els desvalguts que no tenen defensor.
S’apiadarà dels pobres i dels febles,
els salvarà de la mort. R.
Lectura segona Ef 3,2-3a.5-6
Ara Déu ha revelat que tots els pobles comparteixen la mateixa promesa
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, segurament heu sentit dir que Déu m’ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions passades tal com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes.
El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.
Al·leluia Mt 2,2
Hem vist com s’aixecava la seva estrella
i venim a presentar al Senyor el nostre homenatge.
Evangeli Mt 2,1-12
Venim de l’Orient per adorar el vostre rei
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge». El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Bet-Lèhem de Judea. Així ho escriu el profeta: “Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble”». Llavors Herodes cridà secretament els mags i s’informà ben bé del moment en què se’ls havia aparegut l’estrella. Després els encaminà a Bet-Lèhem amb aquesta recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge». Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí.
Llavors s’adonaren que l’estrella que havien vist aixecar-se anava davant d’ells fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li presentaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra.
Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.